Torna de nou el Concurs ARC de Microrelats a la ràdio. Al seu web podeu trobar infinitat de relats en català.
En aquesta XIII Edició del Concurs ARC, ens proposen com a tema principal "La Sort". En aquesta tercera entrega del mes de Gener, el subtema suggerit és "L'amulet".
Us comparteixo el relat que he presentat, i us convido a visitar el web per poder llegir la resta de relats i també, si us animeu, a participar.
Aquí teniu les bases:
L'AMULET
No em considero una persona supersticiosa però si una veritable romàntica. El vaig conèixer d’una manera força divertida i accidental, en una excursió pel bosc amb unes amigues. Aquell mateix dia vaig trobar un trèvol de quatre fulles que vaig portar-me a casa i emmarcar-lo. Crec que la meva sort va canviar des de llavors, vaig començar a sortir amb ell, vam marxar a viure junts i vam tenir una llarga i feliç relació.
Una nit vam tenir una forta discussió, que va acabar amb ell marxant tot emprenyat de casa i donant un bon cop de porta. El quadret amb el nostre trèvol màgic va caure a terra, trencant-se el vidre que el protegia. Disgustada vaig anar a buscar l’escombra per recollir aquella trencadissa i quan vaig tornar el trèvol ja no hi era. La meva gateta Lluna se l’havia cruspit.
A partir d’aquell dia la meva sort va anar a pitjor. Apart de deixar-ho amb la meva parella, poc temps després vaig perdre la feina. Vaig tenir que vendre el nostre pis tan bufó a la ciutat i marxar a viure de nou al poble amb els pares.
Llavors vaig començar a sospitar que aquell maleit trèvol tenia la culpa de tots els meus mals. Em sentia desprotegida. Era possible que tots aquests anys ens hagués estat cuidant? Des del moment que ens vam conèixer ens va acompanyar i regalar molts moments feliços a la nostra vida en comú. Però aquella mala temporada es va allargar moltíssim per a mi.
Ara lo pitjor ja ha passat. Aquí al poble he aconseguit una nova feina. Treballo en una pastisseria i he trobat per fi la meva vocació. Estic aprenent aquest dolç i creatiu ofici, a l’hora que he recuperat els vells amics i he fet també de nous. La meva vida ha donat un gir absolut i inesperat. Hi ha moments que no puc evitar pensar-hi. Qui es el responsable? Serà el destí? Haver tornat als orígens i prendre una bona decisió? O potser aquella vella ferradura que presideix la porta d'entrada de casa dels meus pares i que ens ha protegit sempre des de que vaig néixer i sense jo adonar-me'n fins ara?
Molt ben trovat!
ResponEliminaFelicitats!
Petons!
Si no es un, serà un altre, oi? Ja, ja! Una abraçada!
EliminaMejor imposible. Por los muletos, al menos por algunos de ellos.
ResponEliminaUn abrazo fuerte, miga
Si con los amuletos se siente uno más seguro y protegido, pues bienvenidos sean! Contra más mejor! Un abrazote amiga!
EliminaNo te das cuenta de lo que tienes hasta qie lo pierdes. Los tréboles son venenosos para los gatos, no?
ResponEliminaAhora que vienes al campo con dos tréboles de tres hojas y un tubo de locktite, podrías hacer un apaño, pero no vayas a quitar la herradura.
Al final siempre abres a la esperanza, ¿qué menos?
Abrazoo, amiga
Siempre hay que dejar un rayito de esperanza, nunca hay que perderla! Con amuletos y sin ellos! je, je! Un besote, amigo!
Elimina