Feliç Diada a tothom!!
I per celebrar-ho, avui toca escriure un relat en Català!
LA CONDEMNA
Pot haver alguna cosa mes mediterrània que estendre la
roba per la finestra? Un acte tan quotidià i inofensiu és a l'hora el que em va
arruïnar la vida.
Aquell maleït dia, si hagués plogut com havien anunciat a la televisió, o si hagués fet servir la assecadora, que fa anys que la tinc però em resisteixo a utilitzar, tot seria diferent.
Ara estic a la presó, i des de la meva cel.la reflexiono sobre moltíssimes coses, li dono mil voltes a coses que he fet i ara no faria pas, i de moltes altres que no vaig fer i sense dubte si tingués una nova oportunitat no deixaria passar.
Ahir a la tarda, a la sala de televisió van posar
Ben-Hur. Des de ben petita una escena en concret d'aquesta pel·lícula em va quedar gravada a la memòria.
I de vegades encara hi penso. Com una
petita acció, insignificant, pot desencadenar en una desgràcia i complicar-te tant
la vida.
L'escena és aquella en la que Judà, príncep de Judea,
i la seva família presencia des del balcó de casa seva, una desfilada de les
tropes romanes. En un moment donat cau una rajola fluixa del balcó que casi
mata al governador que passava per sota en aquell moment. Judà és acusat
d'atemptar contra la vida del governador romà i és condemnat fulminantment a
galeres. De príncep a esclau en unes hores.
Com de capritxós pot ser l'atzar! Et pot canviar la vida d'un instant a
un altre.
Mirant ahir aquella escena no podia evitar pensar en
lo cruel i a l'hora ridícula que pot ser la vida. Tant bon punt et trobes
estenent la roba al balcó de casa teva com, cinc minuts més tard, un cop de cap
fa caure la caseta d'ocellets que tens penjada amb tanta il·lusió i que mai ha
rebut cap visitant. I la mala fortuna fa que la caseta vagi a parar al cap
d'una veïna, que en aquell moment passa pel carrer. Encara que és petita i de fusta,
al caure d'un cinquè pis, l'accident acaba en desgràcia per la senyora ja gran,
i no se'n surt.
S'hagués pogut considerar només un accident amb molta
mala sort, si no fos perquè una setmana abans aquesta àvia es va dedicar a
posar menjar amb verí per tot els peus d'arbre del carrer, i el meu gos i
altres del veïnat van morir enverinats. Una tarda vam anar a casa seva els
veïns afectats i no vam arribar a les mans per que un home es va encarregar de
posar pau i em va arrossegar literalment, fora de casa seva entre insults, acusacions i contundents amenaces d'acabar amb
la seva vida.
Vam posar una denuncia conjunta amb els veïns però
sembla ser que l'expedient es deu estar florint, mort de fàstic al fons d'algun
calaix dels jutjats.
Mentre que el cas del malaurat accident va sortir fins
i tot al telenotícies i en un temps record vaig ser detinguda, jutjada i
condemnada a uns quants anys de presó per homicidi, al·legant premeditació.
Com podeu veure la vida es capritxosa, igual que la
sort i la justícia, fent que jo per un accident involuntari, estigui complint
una pena que realment la víctima es mereixia pels nombrosos crims amb
premeditació que va cometre sense que ningú fes res al respecte. Clar, en el
seu cas, només eren una colla de gossos!
I aquí em teniu escrivint una miqueta cada dia. No
tinc altre cosa millor que fer, que viure de records i aprofitar per deixar una
petita empremta explicant als demés petites aventures i vivències de la meva
gent, veïns del barri, que ara queden tant lluny, però que en la distància em
fan companyia i jo a canvi els deixo sortir de tant en tant a passejar en
aquestes línies.
Voleu conèixer més histories de tots ells? A l'etiqueta “Gent del
Barri” en trobareu més relats.
Un relato entrañable, que acaba bien de casualidad.
ResponEliminaPobres pajarillos. Un abrazo, amiga
El azar y la casualidad siempre nos persigue en la vida, a veces para bien, a veces para mal! Ja ja! Besotes!
EliminaPetites històries de barri d'aquelles que semblen petites però no ho són, en la mesura que poden afectar i molt, l'esdevenir de cadascú.
ResponEliminaPetonets!
Els veïns del barri son una bona inspiració per construir personatges i histories. Segur que més d'una persona de les que ens creuem al carrer cada dia, tenen grans histories per explicar! Una abraçada!
EliminaAra que ho dius, recordo un veí que solia llençar les fulles mortes i flors passades de les plantes de la seva terrassa al carrer directament, amb excepció que es quedaven a la nostra, en comptes d'arribes al seu suposat destí...
EliminaEls veïns sempre donen molt de joc, imagino que tothom tenim mil histories! Doncs podries incloure-la en algun escrit, com a venjança o homenatge, com tu creguis mes edient! Ja ja! Tenim un material de valor incalculable en aquestes anecdotes, no trobes?
EliminaHola chiqueta.... Che que yo no sabía que tú escrituras en Catalán, y mira que ve, un relato la mar de bonico y a mi de chicote ta tambe me agradaba ver la película hixa, petonets
ResponEliminade flor.
Pd la verdad es que no sé escribir valenciano, ni catalán pero si lo entiendo.
Besos de flor.
Quina sorpresa Flor! Doncs m'alegro molt que l'hagis llegit i t'hagi agradat! Jo escric poc en català pero m'agrada incloure algun relat de tant en tant! A vegades alguns relats em surten directament en català i d'altres en castellà! No se perque em passa! Es extrany oi? Petons!
EliminaHay infinidad de desgracias que nos pueden pasar yendo por la calle, conduciendo... no suelen pasar y creemos que estamos a salvo. Pero solo es cuestión de probabilidad.
ResponElimina¿Tienes esa casita de pájaros?
Besosss
Ay, la probabilidad... que traidora es a veces! Esta semana también has escrito tú un relato relacionado con las probabilidades y la "Ley de Murphy",, no? Ja ja! Pues la casita no la tengo, pero me encantaría! Besos!
Elimina