En aquesta edició del Concurs ARC, parteix com a tema principal dels "ORÍGENS / ARRELS".
Sóc escriptor des de fa anys i puc
dir que tinc la sort de poder viure-hi. Si hi ha una cosa que s’esgota en
aquesta professió, a més de la sort, és la inspiració. Cada dia que passa em
costa més crear nous personatges i trames, però el més important es que
segueixi tenint interès per als lectors, que cada vegada son menys i més
exigents.
Quan vaig ser conscient de les meves
limitacions, em vaig veure obligat a fer servir una nova tècnica creativa. Ja
no recordo quan va ser la primera vegada que ho vaig fer o que era conscient
que ho feia.
Al principi em limitava simplement a
observar tot i a tots al meu voltant, mentre esperava assegut en el bar amb els
amics o en un restaurant fins que portaven el meu plat; en la consulta del
metge; en estacions de tren o autobusos; en el vagó de metro o passejant el meu
gos Ulisses pel parc.
A partir de l’observació de
situacions i personatges, jo creava les meves històries. Però ha arribat un
moment que no resulta suficient. He anat un pas enllà, al escoltar indiscretament
les converses alienes que mantenen els meus personatges observats. A vegades
també presto atenció a les “mig converses” de les trucades que reben mentre
esperen a la cua del supermercat, en la del banc o les que mantenen els clients
i les dependentes en els diferents comerços als que vaig pel barri.
A la meva ment li atreu aquesta
infinitat de mitges històries inacabades, aquells detalls sense concretar, els
personatges desconeguts a l’altre banda. La meva imaginació s’encarrega de la
resta, d’omplir els forats buits, de crear nous personatges, d’aclarir les
absències per completar totes aquestes històries i que tot encaixi.
Ser tant mundans i corrents els fa atractius per a mi, sempre puc afegir un toc excèntric per a que agradi als meus lectors. Els meus veïns podrien reconèixer-se en els meus relats, però per això algun d’ells tindria de llegir els meus llibres. Haurà arribat el moment de canviar de veïnat a la recerca de nous personatges i arguments?
No es algo irreal, el escritor, por mucha imaginación, que tenga, llega a un punto que se turba, y esas observaciones le dan el tema del día. En la sencillez de la gente de a pie es donde está la magia de la aventura. Un beso.
ResponEliminaMuchas gracias Campirela, por aventurarte a leer mi relato! Estoy de acuerdo contigo, en la sencillez de las cosas y de lo cotidiano a veces es donde se encuentra lo más interesante! Un besote!
Elimina