Avui a "La Diada" relat en català - " El cinqué esglaó"

Fa uns dies a una reunió amb uns amics,  ens van explicar una anècdota que em va suggerir aquest relat. Així que els hi dedico a ells i espero que us agradi.

EL CINQUÉ ESGLAÓ

Foto: Pixabay

Aquesta historia no l'explico gaire perquè la gent no em creu, es pensen que me l'invento o que exagero, però és tot ben cert. Ja m'agradaria que no fos veritat.

El meu avi que era fuster, va decidir ampliar la casa familiar quan es va trobar de cop amb set fills, encara no sap com. Va decidir pujar un pis mes d’alçada amb l’ajuda d’un cosí seu que era manobre i ell es va encarregar de construir l’escala.

Amb tanta canalla no donaven gaire importància quan un dels fills queia per aquella escala. La culpa sempre era dels nens per badar i no fixar-se per on anaven. Sempre amb preses i empentes, els accidents passaven.

El meu pare sempre explicava que ell havia caigut força vegades però mai s’havia fet prou mal, en canvi alguns del seus germans o s’havien obert el cap, o trencat un braç o una cama. Ell sempre deia que estava convençut que la culpa era d’un dels primers esglaons de l’escala que grinyolava. L’avi sempre va dir que eren ximpleries , ell era un bon fuster i l’escala era ben acabada.

La cosa va canviar quan la meva àvia al néixer els primers nets, un dia també va caure per escala i la pobre es va trencar tres costelles. El meu avi es va espantar tant que va decidir marxar d’aquella casa amb la meva àvia, a un piset més petit i sense escales.

El meu pare va decidir quedar-se a viure allà i encarregar-se de la casa i el primer que va fer va ser canviar l’escala de lloc. Al mig del menjador, amb més visibilitat i amb possibilitats de posar baranes a totes dues bandes.

Recordo la meva infantessa en aquesta casa molt accidentada, jo també vaig caure força vegades per l’escala, i ma mare també va relliscar un cop i es va trencar un canell que fins avui no se li ha curat del tot.

Al meu avi ja no li expliquem aquestes coses, és gran i no volem preocupar-lo, però es un tema que sempre m’ha fascinat i cridat tant l’atenció que vaig començar a investigar i fer els meus experiments. I sospito que ja tinc una idea del que passa.

Tot això us ho explico des de l’hospital una vigília de Reis, perquè he caigut per l’escala per centèsima vegada. I no sé si és pel cop al cap o perquè va venir ma mare amb un àlbum familiar de fotos antigues per passar l’estona, que vam poder començar a lligar caps.

Ma mare sempre diu que ella va relliscar del cinquè esglaó i jo podria assegurar també que vaig caure des del mateix.

Comentant el tema amb els meus avis i el meu pare, van remenar fotos antigues del meus tiets quan eren petits i a moltes apareixien amb un braç enguixat o amb un trau al cap. Aleshores , el que els hi va glaçar el cos va ser adonar-se de sobte que tots aquells accidents havien passat als voltants del dia cinc d’un mes qualsevol.

Així doncs, el meu pare ha decidit pintar aquell esglaó de vermell com advertència i ara ja només ens queda esperar-nos al mes que ve i vigilar si la nostra teoria és confirma. Definitivament aquesta escala té el seu caràcter i el cinc no sembla ser el nostre número.