Torna de nou el Concurs ARC de Microrelats a la ràdio. Al seu web podeu trobar infinitat de relats en català.
En aquesta XIII Edició del Concurs ARC, ens proposen com a tema principal "La Sort". En aquesta cinquena entrega del mes de Març el subtema suggerit és "La Fortuna".
Us comparteixo el relat que he presentat, i us convido a visitar el web per poder llegir la resta de relats i també, si us animeu, a participar.
Aquí teniu les bases:
ANY DE TRASPÀS
Aquell era l'últim dia d'un any que a tota la família ens havia anat de pena i ara que començava aquest nou any de traspàs, que diuen que porten bona sort, ens reuniríem tota la família per donar-li la benvinguda plegats. Per aquella nit la meva dona volia preparar un àpat ben especial i la vaig acompanyar al mercat. Vam comprar de tot: el raïm per acompanyar les campanades, la millor carn per fer el seu famós rostit que li quedava per llepar-se els dits, embotits i marisc del bo que els hi encanta als nostres nets. Una vegada l'any valia la pena gastar-se els calers.
Mentre la meva dona esperava el seu torn a la carnisseria, em va demanar per guanyar temps, que m'avancés a la peixateria a buscar un encàrrec.
Fent cua a la peixateria, mentre esperava la tanda, em vaig fixar que al meu costat una noia jove a la que estaven despatxant, li va caure un bitllet a terra en obrir la cartera. De seguida que ho vaig veure, vaig ajupir-me i li vaig tornar. La noia, tota sorpresa, va agafar-me el bitllet de les mans i em va donar les gràcies amb un tímid somriure i un dolç accent: “muito obrigada”. Si no fos perquè podia ser el seu avi hagués dit que li semblava interessant a aquella jove. Amb la meva autoestima pels núvols, vaig recollir la meva dona i vam pujar plegats a casa.
Vam passar la tarda atrafegats preparant la taula per rebre a tots els convidats. Sopant, tota la família parlava cridant i rient, tots alhora, i vigilant la tele de tant en tant per si es feien les dotze.
De cop tots es van quedar paralitzats i es va fer un silenci. Em vaig ennuegar. Vaig començar a suar, em faltava l'aire i no podia respirar. Per un segon vaig pensar que m'hi quedava. Un dels meus fills va reaccionar ràpid i em va ajudar a treure el culpable: la poteta d'una gamba.
La Daesa Fortuna em va somriure aquell dia, es tractaria d'aquella jove inquietant del mercat o potser eren imaginacions meves? Sigui com sigui, sembla ser que algú va decidir ajornar el meu “traspàs” per un altre dia.
La Fortuna se enfadó por rechazar el billete que le había ofrecido y no dejarse corromper. La diosa de los ludopatas es incorregible. Luego le hizo pasar un mal trago para que aprenda la lección. Mañana volverá a tentar.
ResponEliminaEra eso lo que querías transmitirnos verdad?🤪
Besoo, smiga
Eso mismo exactamente! Ja, ja! Y es que ya lo dicen que "la fortuna es caprichosa"!!! Un besote, amigo!
Elimina