Avui es La Diada, avui relat en Català - "La Condemna""

 Feliç Diada a tothom!! 

I per celebrar-ho, avui toca escriure un relat en Català!

LA CONDEMNA

Foto de: Pixabay

Pot haver alguna cosa mes mediterrània que estendre la roba per la finestra? Un acte tan quotidià i inofensiu és a l'hora el que em va arruïnar la vida.

Aquell maleït dia, si hagués plogut com havien anunciat a la televisió, o si hagués fet servir la assecadora, que fa anys que la tinc però em resisteixo a utilitzar, tot seria diferent.

Ara estic a la presó, i des de la meva cel.la reflexiono sobre moltíssimes coses, li dono mil voltes a coses que he fet i ara no faria pas, i de moltes altres que no vaig fer i sense dubte si tingués una nova oportunitat no deixaria passar.

Ahir a la tarda, a la sala de televisió van posar Ben-Hur. Des de ben petita una escena en concret d'aquesta  pel·lícula em va quedar gravada a la memòria. I de vegades encara hi penso.  Com una petita acció, insignificant, pot desencadenar en una desgràcia i complicar-te tant la vida.

L'escena és aquella en la que Judà, príncep de Judea, i la seva família presencia des del balcó de casa seva, una desfilada de les tropes romanes. En un moment donat cau una rajola fluixa del balcó que casi mata al governador que passava per sota en aquell moment. Judà és acusat d'atemptar contra la vida del governador romà i és condemnat fulminantment a galeres. De príncep a esclau en unes hores.  Com de capritxós pot ser l'atzar! Et pot canviar la vida d'un instant a un altre.

Mirant ahir aquella escena no podia evitar pensar en lo cruel i a l'hora ridícula que pot ser la vida. Tant bon punt et trobes estenent la roba al balcó de casa teva com, cinc minuts més tard, un cop de cap fa caure la caseta d'ocellets que tens penjada amb tanta il·lusió i que mai ha rebut cap visitant. I la mala fortuna fa que la caseta vagi a parar al cap d'una veïna, que en aquell moment passa pel carrer. Encara que és petita i de fusta, al caure d'un cinquè pis, l'accident acaba en desgràcia per la senyora ja gran, i no se'n surt.

S'hagués pogut considerar només un accident amb molta mala sort, si no fos perquè una setmana abans aquesta àvia es va dedicar a posar menjar amb verí per tot els peus d'arbre del carrer, i el meu gos i altres del veïnat van morir enverinats. Una tarda vam anar a casa seva els veïns afectats i no vam arribar a les mans per que un home es va encarregar de posar pau i em va arrossegar literalment, fora de casa seva entre insults,  acusacions i contundents amenaces d'acabar amb la seva vida.

Vam posar una denuncia conjunta amb els veïns però sembla ser que l'expedient es deu estar florint, mort de fàstic al fons d'algun calaix dels jutjats. 

Mentre que el cas del malaurat accident va sortir fins i tot al telenotícies i en un temps record vaig ser detinguda, jutjada i condemnada a uns quants anys de presó per homicidi, al·legant premeditació.

Com podeu veure la vida es capritxosa, igual que la sort i la justícia, fent que jo per un accident involuntari, estigui complint una pena que realment la víctima es mereixia pels nombrosos crims amb premeditació que va cometre sense que ningú fes res al respecte. Clar, en el seu cas, només eren una colla de gossos!

I aquí em teniu escrivint una miqueta cada dia. No tinc altre cosa millor que fer, que viure de records i aprofitar per deixar una petita empremta explicant als demés petites aventures i vivències de la meva gent, veïns del barri, que ara queden tant lluny, però que en la distància em fan companyia i jo a canvi els deixo sortir de tant en tant a passejar en aquestes línies.

Voleu conèixer més histories de tots ells? A l'etiqueta “Gent del Barri” en trobareu més relats.