Repte ARC- La Colla "El líder: Els 7 amics"

 Aquí podreu llegir més relats del Repte ""La Colla": 

"EL LIDER: ELS 7 AMICS"

A tots ens va sobtar la seva mort. El seu advocat ens va trucar un per un, per donar-nos la tràgica noticia. El coneixíem des de ben petits al càmping i des de llavors havíem sigut sempre bons amics.

Després del funeral, vam anar tots sis a casa seva, tal com ens va demanar el seu advocat, per revisar les seves coses. Podíem quedar-nos el que volguéssim, i el que no ens interessés donar-lo a beneficència.

Amb cada calaix que obríem, ens venien tants records! De cada armari trèiem infinitat d'objectes guardats d'anys que ens feien reviure anècdotes viscudes junts. Vam tenir estones de riure molt i d'altres de no poder contenir les llàgrimes.

No vam poder evitar preguntar-nos que li hauria portat a prendre la inesperada decisió de treure's la vida. Tots el consideràvem el líder natural del grup. Extrovertit, atrevit, simpàtic, encara que sospitosament sempre era de bon humor i mai tenia problemes. Era genial estar amb ell, mai et donava una mala resposta ni un mal de cap. Era tan carismàtic que tothom seguia els seus passos i feia cas de les seves bogeries. Era el rei en qualsevol esport, el que tenia més èxit amb les noies, el que agradava a totes les mares, el que explicava unes anècdotes genials, qui sabia els acudits més divertits, qui feia les millors fotos i els comentaris mes inspiradors a les xarxes.

Tenia una bona feina amb la que es va poder comprar una gran casa, un bon cotxe i els millors aparells del mercat. Li encantava la tecnologia. Saltava sempre de flor en flor, mai es comprometria amb ningú. Era l'enveja de tothom. Ell sabia gaudir de la vida.

Entre les seves coses vam trobar una carta per nosaltres, breu però molt íntima:

“Amics, sento decebre-us amb la meva decisió. Quelcom no rutlla bé al meu cap. No soc capaç d'assumir-ho, viure així el que em resta i que tots em veieu pansir-me sense poder evitar-ho. Recordeu-me amb alegria al reunir-vos cada any a casa meva, que ara es la vostra. Sou la meva família. Us esperaré aquí, com sempre, cada tardor.”

Repte ARC - La Colla "L'home imprescindible"

 Aquí podreu llegir més relats del Repte ""La Colla": 

L'HOME IMPRESCINDIBLE

Ell era el nexe d'unió del grup. Gràcies a la seva determinació, insistència i paciència, la colla encara eren bons amics, després de trenta anys, des de que es van conèixer un estiu al càmping. Ell era qui vivia més lluny i tenia menys temps lliure, però s'encarregava d'organitzar en la distancia la propera reunió d'amics.

Van créixer i els seus camins es van separar, pels estudis, la feina, la distancia, les seves famílies i pel pas dels anys. Però tots set reservaven almenys una vegada a l'any uns dies per coincidir plegats. Encara que fos un cap de setmana, sense dones i nens, es posaven al dia de tot el que havia passat aquell any. Aprofitaven per viatjar, fer excursions per la muntanya,  anar en bicicleta, coses que tenien en comú i que alguns hi  havien renunciat amb els anys però amb les que gaudien i deixaven a banda totes les preocupacions.

Ell va ser estudiant del seminari que desenganyat, va veure la seva veritable vocació de servei en una ONG. Era un bon home, sempre pensant en els altres abans que en ell mateix. Dedicava tot el seu temps i esforços per ajudar, amb els pocs ingressos que tenia, vivia amb lo just i encara li sobrava per compartir-ho amb qui ho necessités sense dubtar. Poques persones dediquen tota la seva vida als altres, l'admiraven i es sentien uns privilegiats de tenir-lo com amic.

Va arribar la tardor i ningú tenia noticies d'ell des de feia dos mesos, quan tots van felicitar-lo l'aniversari per “wsap”. Tots es van sorprendre. I si li havia passat alguna cosa? Es van adonar que no eren tan bons amics com ell es mereixia. Ell sempre atent amb tots i en canvi ells només hi pensaven quan arribava l'hora de la reunió anual. Van estar molt amoïnats durant setmanes, per que era a Uganda i les noticies informaven de problemes i revoltes al país.

Van ser les setmanes més llargues de les seves vides, fins que un dia a primer hora del matí tots van rebre l'esperat missatge: “Hola nois, quan ens veiem?”

Repte ARC - La Colla - "L'extravagant - Fusta d'artista"

 Aquí podreu llegir més relats del Repte ""La Colla": 

L'EXTRAVAGANT: FUSTA D'ARTISTA

Anava vestit pel poble amb xandall, sempre de marca, però com ell tenia estil propi, per que era un bohemi, acabava rematant el seu look especial sortint al carrer amb gavardina i nàutics. A la seva imatge peculiar de vegades afegia complements com mocadors de coll llampants, enormes ulleres de sol o barrets atrevits, que el feien objectiu de les mirades i comentaris maliciosos dels veïns, que ell volia interpretar com admiració o fins i tot enveja.

Havia tingut varies dones, però mai cap relació li funcionava del tot. No tenia clar què volia en les seves parelles. Cap era el que ell necessitava. En canvi, el seu grup d'amics el feia sentir genuí i especial, perquè tots eren tan corrents i normals. Pobrets! Els coneixia des de ben joves, de les temporades que acompanyava al seu pare, director d'alguns apartaments turístics i càmpings a la costa. Mentre el pare inspeccionava les instal·lacions i es reunia amb els treballadors per donar instruccions, ell passava les estones fent entremaliadures amb alguns nens que estiuejaven allà.

Tampoc havia tingut mai clar què volia fer a la vida. De ben jovenet i amb l'ajuda del seu pare, havia muntat un estudi de fotografia amb tota la il·lusió però gens d'èxit. Després va venir el de ceràmica i escultura amb el mateix resultat. La paciència del seu pare era infinita, com la seva certesa de que finalment aconseguiria l'èxit.  Es va atrevir amb la pintura, per que ell era un artista amb una creativitat sense límits. Va provar sort també escrivint una novel·la. Havia tingut una vida tant interessant que ho havia d'explicar.

Ara, amb l'ajuda d'una novia modista amb la que sortia des de feia uns mesos, es plantejava crear la seva pròpia línia de roba, perquè imaginació i estil no li faltaven. Trucaria al seu pare i li proposaria la seva nova idea. Segur que li encantaria i amb una mica de sort potser li agradaria invertir en l'últim projecte del seu fill, l'artista incansable i etern emprenedor.

Repte ARC - La Colla - "El somiador: I si un dia...?"

 Aquí podreu llegir més relats del Repte ""La Colla": 

EL SOMIADOR: I SI UN DIA...?

No puc evitar pensar-hi cada matí que sona el despertador, quan vaig anxovat al vagó del metro, quan m'espremen sense pietat a la feina, quan l'exdona em reclama més diners per mantenir els fills, quan a final de mes no m'arriba ni per fer una cerveseta amb la colla, a la cua de l'administració de loteria. I si aquesta vegada toca?

Estic esgotat de treballar per pagar el lloguer d'un pis que comparteixo amb dos desconeguts, treballar per una família que ja no tinc, els nens  han crescut i no em troben a faltar. El seu temps lliure el passen amb els seus amics, jo no tinc gaire cosa a oferir-los.

Somio amb el dia que pugui decidir a quina hora aixecar-me del llit , si surto al carrer o em quedo a casa mandrejant, amb qui em trobo, i on, sense pensar quan val el dinar i poder convidar a algú. Dedicar més temps als fills, emportar-me'ls de viatge, on vulguin sense mirar preu. Comprar-me una casa al camp, gaudir d'ella amb els fills, convidar els amics a costellades i remullar-nos a la piscina. Poder tornar-los tants favors que m'han arribat a fer. Quan he necessitat algú amb qui parlar ells sempre hi han estat. Els convidaria a venir els caps de setmana, o a passar els estius a casa, junts com quan érem petits al càmping. Compraria bicicletes i equipaments nous a tota la colla, per poder sortir plegats i en condicions cada diumenge. Ha arribat el moment de viure per a un mateix i gaudir de la vida.

En tot això pensava jo quan un amics de la colla m'ha portat un dècim de loteria. Ens n'ha regalat un a cadascun, diu que es un número màgic i que ens donarà sort a tots.

Us explico això perquè ara em trobo amb la colla, fent un descans a un bar a Vallvidrera, tot pujant Collserola. Encara que sigui només una estoneta, veurem el sorteig que hauria de canviar-nos la vida. I no us podeu imaginar com se m'ha accelerat el cor i tot el que m'ha passat pel cap quan he vist desfilar per la pantalla: “El 3, el 5, el 9, el 5...”

Repte ARC - La Colla - "El treballador: Formiga nº 35953""

 Aquí podreu llegir més relats del Repte ""La Colla": 

"EL TREBALLADOR: FORMIGA Nº 35953"

Soc el treballador número 35953 o així es com em coneix la meva empresa. Avui es el meu últim dia a la feina i no es per la meva voluntat, us ho puc ben assegurar. Aquest número sempre m'havia fet gràcia, a banda de ser cap i cua, des del meu primer dia he tingut la sensació que em portaria sort o bé que significaria alguna cosa.

I avui sorprenentment li acabo de trobar el significat. Jo vaig entrar en aquesta empresa als trenta-cinc anys i m'han fet fora just complerts els cinquanta-tres. I si li volgués trobar encara més sentit us diria que m'ho han notificat puntualment a les nou del matí via e-mail. Que maco oi? Després de divuit anys treballant a l'empresa. Quin toc tan personal!

Ara estic aquí davant l'ordinador, pensant en aquesta ximpleria i a l'hora amb una sensació estranya. Per una banda com si fos una broma, i per l'altra molt trist i decebut, tant pel contingut de l'escrit com per les seves formes. Tants anys de compromís donant el millor de mi mateix, com una formiga obedient i diligent. Però això ara ja es igual.

Quan intento agafar aire un altre vegada i aixecar el cap de la pantalla per mirar al meu voltant, sospito que no soc l'únic que ha rebut avui aquesta noticia. Normalment a aquesta hora del matí, acabem d'entrar i sempre hi ha enrenou, però avui tot està com paralitzat, en un incòmode silenci que sembla que ningú no vol trencar.

Un company ha tirat per terra tot el que tenia a la taula, ha agafat la jaqueta i ha marxat ben emprenyat. Un altre s'ha posat a plorar desconsolat com un nen i el del meu costat s'ha aixecat nerviós amb el mòbil a la mà, imagino que buscant consell d'un advocat. A mi només se m'ha acudit entrar a Internet i comprar un dècim de loteria amb el meu número màgic, aquest que m'ha acompanyat tants anys. Només em queda confiar en la sort, no pas en les meves capacitats ni en la meva amplia experiència. Amb la meva edat i el panorama actual, tinc cap possibilitat de tornar a treballar?

Repte ARC - La Colla: "L' esportista: La cursa de la seva vida"

 Aquí podreu llegir més relats del Repte ""La Colla": 

"L'ESPORTISTA: LA CURSA DE LA SEVA VIDA"

Els caps de setmana no el trobaves mai a casa. Si pujaves a Collserola molt probablement el veiessis pujant la carretera seguit dels seus amics de la penya ciclista, tots en fila índia. La seva passió pel ciclisme li venia del seu avi, li va encomanar l'afició des de ben petit. La resta d'esports els va descobrir amb els amics de l'institut i la colla del càmping als estius.

Dedicava casi tot el seu temps lliure a l'esport. Havia tingut alguna xicota, però no li duraven gaire. Sempre tenia alguna cursa, entrenament o escapades per fer escalada, rafting, senderisme o qualsevol altre esport que no els permetia veure's. Si quedaven una tarda per anar a passejar o alguna nit per sopar, estava tan cansat que no tenia forces ni per parlar.

Amb la última xicota feia uns anys que sortien però els caps de setmana casi no es veien. L'últim aniversari havien quedat per fer un sopar especial. Però ell estava tan cansat de l'entrenament, que es va quedar adormit i al despertar-se ja era massa tard. Ella li va plantejar l'ultimàtum. “O l'esport o jo!” Quin dilema se li presentava! Per una banda l'esport el feia sentir molt bé, sa, viu, complert . Per l'altre la noia l'estimava, no tenien gaires coses en comú però es feien companyia. Havien fet plans de futur junts i potser era l'hora de centrar-se a la vida i marcar-se nous objectius. Potser seria la seva última oportunitat de tenir una relació estable, formar una família, tenir una vida com la dels altres.

Després de rumiar-ho molt seriosament durant dies, de cop ho va tenir clar. Escollia l'amor de la seva vida. No deixaria de banda tants moments i emocions viscudes plegats, després d'assolir les metes que s'havia marcat i compartir la dolça recompensa, amb tantes satisfaccions que li havia donat, i tantes que li quedaven per descobrir. L'esport era la seva vida, i no l'abandonaria, ni ara ni mai.

Repte ARC (Associació Relataires en Català) - La Colla: "El virtuós: Concert per a dos"

Vaig animar-me a participar en aquest repte de l'Associació de Relataires en Català (ARC). La proposta titulada "La Colla".

Es tractava d'escriure 1 microrelat mensual, en el que durant els propers 7 mesos, el tema principal de cada relat fos: El virtuós, l'esportista, el treballador, el somiador, l'extravagant, l'imprescindible i el líder. 

Som-hi!

EL VIRTUÓS: CONCERT PER A DOS

Sempre havia sigut un nen especial. La família presumia orgullosa d'ell a tot arreu. Els avis al casal i els pares amb els amics i companys de feina. Però davant dels companys d'escola no despertava la mateixa admiració. Gairebé ningú parlava amb ell, ni a classe, ni al pati, ni quan sortien d'excursió.

Només es sentia a gust, segur de si mateix, a les classes de música que feia des de ben petit. Era molt introvertit, tímid i no gaire parlador, però la música li donava il·lusions i la millor manera  per expressar-se. El feia estar de bon humor. Amb els anys va passar de tocar a la perfecció diferents peces al piano, a fer-ho amb altres instruments, la guitarra, el violí i el clarinet. Saltava d'un instrument a un altre, tocant variades melodies amb molt de sentiment. La música el feia veritablement feliç.

Un dia, a l'escola li van oferir participar al festival de final de curs. Animat pels pares i la professora de música, va acceptar. Li feia molta vergonya tocar davant d'algú, però podia mostrar-los el seu do especial, i rebria els seus aplaudiments, tots quedarien bocabadats. Les setmanes següents va assajar sense descans.

El dia del festival el saló d'actes era ple a vessar. Va sortir a l'escenari, es va asseure al piano i va començar la primera peça. Només va tocar unes notes, tenia les mans paralitzades i no podia continuar. Sentia el batec del cor a les orelles, les mans tremoloses, les gotes de suor baixant per les galtes enceses. Una cremor a l'estómac i una sobtada nàusea el van fer aixecar del piano i sortir de l'escenari. Aquell dia va guardar tots els instruments al garatge i mai més va voler tocar.

Ara ja es adult i passa les hores amunt i avall pels boscos tot sol, és agent rural. Potser no sabrà mai que el matrimoni que viu a la casa del costat gaudeix secretament dels seus concerts nocturns. Apaguen el televisor i tanquen els ulls asseguts al sofà per escoltar millor les seves melodies. Cada nit un concert per tots dos sols.