Concurs ARC de Microrelats a la ràdio. Al seu web podeu trobar infinitat de relats en català.
En aquesta XIII Edició del Concurs ARC, ens proposen com a tema principal "La Sort". En aquesta setena i última entrega del mes Maig el subtema suggerit és "El número tretze".
Us comparteixo el relat que he presentat, i us convido a visitar el web per poder llegir la resta de relats i també, si us animeu, a participar.
Aquí teniu les bases:
"TRETZE"
Imatge: Pixabay
Vaig néixer un 13 de maig de 1913. Aquest número ha marcat des de sempre la meva vida. Quan tenia tretze anys, vaig caure i em vaig fer una ferida que em van cosir amb tretze punts. A la mateixa edat vaig conèixer el Joan que va ser el meu primer amor i fins avui l’únic. Jo vaig voler casar-me un tretze de febrer, i vam anar a viure al carrer tretze d’abril, endevineu a quin número? Vam ser molt feliços en aquell pis encara que poc temps després esclatés la guerra. Allà van néixer els nostres quatre fills, el primer va morir pobret un dia tretze, però els altres tres van créixer forts i sans. Sabeu quants nets i besnets tinc a dia d’avui? Si pensàveu que tretze, ho heu endevinat!
Al final ja no sabia si jo buscava el número o ell em trobava a mi. El primer cotxe que vam tenir, a la matrícula incloïa el tretze, com tots els que vam venir després, i mai vam patir cap accident. A la última feina on vaig tenir la sort de treballar, em vaig poder jubilar després de tretze anys i tretze dies i gràcies a això avui encara puc gaudir d'una bona pensió.
A la vida m’han operat justament tretze vegades i de totes en vaig sortir. El meu home pobret no va poder dir el mateix, va patir una llarga malaltia fins que va morir a l’hospital, un diumenge exactament a les 13 hores a una habitació número 1313. No em podré oblidar mai d’aquests petits detalls que m’ha portat la vida.
Demà, 13 de maig de 2013, compliré cent anys, i es clar, com el número tretze sempre m'ha acompanyat per bé i per malament en els moments més importants de la meva vida, no sé si tenir por del que m'espera demà o bé estar contenta perquè em retrobaré de nou amb tots aquells que abans o després han anat marxant.
Este documento demuestra que el número 13 no da mal fario , al menos a esta dulce anciana que llego a una edad bien longeva.
ResponEliminaMe ha gustado ver tantas cosas que le pudo pasar un dia 13,
Un besote y para no dejar mal a esta buena señora que sean 13 besos como 13 soles.
Ja, ja! Un número mágico, sin duda! Y es que hay gente que busca la buena suerte, y otros que encuentran la mala! Pues te mando trece abrazotes para ti, Campirela! Ja, ja!
EliminaMuy bueno con tanta coincidencia. Me enacntó con hilas la histroia.
ResponEliminaUn abrazo grande amiga
Tanta coincidencia puede llegar a resultarle a uno inquietante! Je je! Un besote amiga!
EliminaBen mirat, hauria de morir als 113 anys, he, he.
ResponEliminaUn relat molt ben trobat. M'ha agradat molt.
Una abraçada.
Gràcies Josep Mª! Qui sap? Ella es pensa que s'apropa a la seva fi, però potser està equivocada, i el tretze encara l'acompanyarà durant uns quans anys mes! Je, je! Una abraçada!
EliminaDacord amb Josep.Maria. 113 está bien, hay que ser fiel a ñas convicciones. Mañana vendrá la batllesa ( perque la vetllesa ja viu amb ella) i li donará una plaqueta o un título, o ko sé qué donan ara que et fas centenari. Potser vendrá un delegado, que ara hihan elecciones
ResponEliminaBesooo a miga
Que "pupurrí" idiomático en tus comentarios, amigo! Ja, ja! Efectivamente, cumpliendo esa edad es digna de que alguna autoridad le dedique una plaquita, o incluso una calle o plaza en su barrio! Sean o no elecciones! Ja, ja! Un besote!
Elimina