Aquest microrelat va participar al Concurs Roses per Sant Jordi d'aquest any. Amb un límit de 200 paraules màxim, va ser tot un repte!
UN 23 D'ABRIL QUALSEVOL
Treballo al zoo, amb els rèptils i els
amfibis, i m'encanta la meva feina. Els hi netejo gàbies, terraris i aquaris,
controlo la temperatura i humitat adients, me'n cuido que no els hi falti de
res i els hi dono de menjar. Aquest moment amb els rèptils es delicat. A part
de donar-los animalons vius, cosa que els primers dies m'afectava molt, també hi
ha vegades que es posen una mica tensos
i agressius. Com ha passat avui amb el Guntur, el majestuós i temut drac de Komodo.
M'he emportat una bona queixalada, per culpa meva perquè m'he despistat només un segon. I després, espantada, he sortit corren cap a la infermeria. M'ha atès el metge nou, que per cert es diu Jordi i es molt maco. De seguida m'ha posat una injecció per bloquejar l'efecte infecciós de la mossegada, i després amb molta cura m'ha netejat la ferida que sagnava escandalosament. M'haurà vist preocupada i nerviosa, i per distreure'm, m'ha dit tot somrient:
– Un regalet ben curiós el que t'ha fet avui el teu amic Guntur! –assenyalant-me la ferida amb un nítid i vermellós contorn deixat per les seves dentetes esmolades, amb la forma inconfusible d'una rosa.
–Per cert, feliç
Sant Jordi!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada