El grup Escriptura Creativa “El Vici Solitari” participa de nou amb els seus relats a la Revista que cada any publica el Col·lectiu de Sant Genís dels Agudells, per fer homenatge als veïns del barri del mateix nom.
Aquest diumenge com cada any hem sigut convidats a dinar a la Masia de Can Soler de Sant Genís, i fer la lectura de cadascun dels nostres relats, com sempre amb el Barri de Sant Genís de tema central i protagonista.
Us comparteixo el meu relat d’aquest any, inspirat en la Finca Sansalvador, una construcció inacabada de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, de entre moltes altres edificacions que té a Sant Genís. Els fets i els personatges en aquest cas son reals.
"LA MINA D'AIGUA"
Finca Sansalvador de Josep Maria Jujol
Qui m’anava a dir que el dia que vaig decidir comprar el terreny per construir una casa d’estiueig, en aquella contrada tan silenciosa i tranquil.la, es convertiria en pocs mesos en un punt de tant interès i enrenou pels veïns de Gràcia, i de més lluny si cap.
Tenia aparaulada l’obra amb un jove arquitecte, un dels millors deixebles d’Antoni Gaudí, que es deia Josep Maria Jujol. Per la zona ja havia fet alguna altra construcció per altres famílies nomenades de Barcelona. Ho teníem tot pensat: la façana principal donaria a Mare de Déu del Coll i a la banda superior del terreny aixecaríem una altra torre per llogar-la, volíem treure-li partit perquè la zona començava a estar de moda i la gent pagava bons diners per passar allà uns dies tranquils a l’estiu, lluny de la sorollosa i trepidant ciutat.
Qui m’anava a dir que durant les obres trobaríem una mina d’aigua, i encara no sé perquè però vaig tenir cert pressentiment i vam voler portar a analitzar una mostra a un dels laboratoris més prestigiosos de la ciutat. El resultat va ser molt revelador per la meva sorpresa, perquè aquelles aigües conteníen nivells alts de radi i altres minerals, amb certes propietats radiològiques i medicinals, molt beneficioses per a la salut.
Qui m’anava a dir a mi, el doctor Sansalvador que amb aquella troballa tan atzarosa i valuosa, acabaria convertint-me en l’amo de la meva pròpia marca “Agua Radial” i desviant-nos del nostre pla inicial, vam acabar comercialitzant aquella aigua amb propietats tan especials a moltes farmàcies i drogueries de la ciutat. Vam excavar posteriorment unes grutes d’accés al pou que portarien l’aigua a la planta d’embotellament. Aquell indret es va convertir en un lloc d’interès per molts veïns encuriosits de la ciutat que havien escoltat alguns rumors sobre aquell descobriment.
Per complaure a la meva dona i seguint els suggeriments de moltes altres senyores que venien a visitar-nos, vam decidir construir un jardí de muntanya d’estil romàntic, estructurat en diverses terrasses per salvar el desnivell, envoltant aquelles grutes per tal que les integrés de forma natural en aquell entorn, que va acabar sent visitat per moltíssimes persones durant l’any, plenes de il·lusions i molta fe pensant en tots els beneficis que aquelles aigües podrien aportar a la seva delicada salut; joves, grans i nens, molts de famílies amb diners però alguns altres amb no tantes possibilitats també s’aventuraven a tastar aquella miraculosa medecina.
Qui m’anava a dir que després d’aquell gran èxit generat inicialment, aquelles aigües no van resultar ser tan miraculoses com es pensava i que el meu prometedor projecte va anar perdent interès fins que va quedar truncat definitivament per l’esgotament del pou i deixat en l’oblit. Em vaig sentir avergonyit, perquè no vaig actuar amb el rigor que potser s’esperava d’una persona com jo, i em vaig deixar portar per l’entusiasme del moment i per les necessitats que veia en aquells ulls crèduls que tant insistentment demanaven una solució per els seus problemes de salut.
Qui m’anava a dir que després d’aquell desencís i estrepitós fracàs públic, vaig intentar allunyar-me d’aquell projecte tot el que vaig poder, i de retruc també d’aquella casa somiada que finalment va quedar inacabada.
Qui li anava a dir al senyor Sansalvador que del seu ambiciós projecte a dia d’avui només sobreviuen els seus jardins sorprenents; les antigues galeries subterrànies excavades a la roca, un caminet d’arcs parabòlics que ens donen la benvinguda i que ens condueixen al pou de l’aigua miraculosa; les cavallerisses i la petita casa del porter.
Qui li anava a dir a l’Arquitecte Jujol que uns anys més tard el seu projecte abandonat es va fer servir de refugi antiaeri per als veïns de la zona durant la Guerra Civil. I que dècades després algú la rescataria del seu oblit i la decoraria, seguint fidelment el seu disseny original, amb ceràmiques de colors que li tornarien a donar la vida i una nova oportunitat.
Qui li anava a dir al barri de Sant Genís dels Agudells que actualment aquesta finca contindria la seu del Taller d’Història de Gràcia, que es convertiria en un racó ben curiós i especial de la ciutat a l’entrada del Parc de la Creueta del Coll, i que a una alçada d’uns cent cinquanta metres sobre el nivell del mar i amb unes vistes de la ciutat espectaculars, els veïns del barri us conviden a visitar.
