Animaladas - "Caricies"

 CARICIES

"Lucia y Ángel" Foto de Juan Manuel Quintero

Cada matí només despertar-me i abans de poder obrir els ulls, ja noto l'escalforeta del teu cos, recolzat entre el meu pit i la panxa. Sento la teva respiració, suau i tranquil.la, però a l'hora ronca i vibrant. I llavors, al obrir els ulls et veig dormint tant plàcidament, que no goso moure ni un muscle, ni respirar, per tal de no interrompre aquest moment tan idíl·lic, íntim i efímer, entre nosaltres dues.

Intento allargar la vista fins el despertador i veig que només queden deu minuts per a que soni i no podràs evitar sobresaltar-te i a l'hora deixar anar un petit sospir demostrant la teva decepció.

T'estires tot lo llarga que ets per despertar cadascun dels teus petits muscles i preparar-los pel nou dia que ens espera. Els teus ulls verds em busquen amb aquella mirada teva tot dient “Bon dia dormilega” i allargues el teu bracet fins a mi, amb un gest clar, reclamant la teva primera carícia del dia i per intentar evitar que m'aixequi del llit.

Saps que toca llevar-se i just després de fer-te un sorollós petó, et deixaré tot el llit per a tu sola, mentre surto disparada cap a la dutxa, com cada matí.

Llavors, en un últim intent per retenir-me una estoneta més al teu costat, apropes el teu cap i el refregues contra el meu per fer-me veure que  em trobaràs a faltar mentre sigui fora. Poso la meva ma sobre el teu pit suau i pelut i començo a notar el fort batec del teu petit cor i un rebombori que ressona a dintre com si d'un motor es tractés.

No m'ho poses fàcil, ja saps que si fos per mi, em quedaria amb tu al llit tot el matí, però hi ha tantes coses allà fora per descobrir, i tantes aventures per viure cada dia, que encara que tu ja no puguis gaudir-les, jo sortiré al carrer i les viure per totes dues.

Al gest egoista d'amor de portar-te a viure amb mi, a la seguretat de casa meva i lluny dels perills del carrer, es barreja el sentiment de privar-te d'aquesta perillosa però tan necessària llibertat. Conscient de que ets la meva presonera, i que visc amb aquesta idea a cada instant, no dubtis que et cuidaré i t'estimaré fins l'últim dia de la teva vida.